Ús bàsic d’energia: un dret no garantit
L’ús bàsic d’energia és un dret? Està garantit?
I quin és el consum mínim d’energia? Com el podem garantir?
Aquestes són les preguntes d’un dels reptes que es van tractar al 1r Congrés Català sobre pobresa energètica celebrat a Sabadell els dies 3 i 4 de novembre. La taula, moderada per en David Maruny (Tarpuna), estava formada per en Xavier Pallarès (Plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica), en Manel Rivero (Intiam Ruai) i en Lluís Torrens (Xarxa per la Renda Bàsica i Ajuntament de Barcelona).
Si realment l’ús bàsic d’energia fos reconegut efectivament com un dret, no existiria el fenòmen de la pobresa energètica. Així doncs, queda ben palès que actualment a casa nostra no està garantit el dret a l’ús bàsic d’energia, la qual cosa com bé sabem, provoca sofriment, manca de salut (física i mental) i també morts.
Però que l’ús d’energia no sigui reconegut com un dret fonamental no eximeix que és inqüestionable que ho ha de ser, perquè vivim en un món on l’energia, com l’aigua, és imprescindible per a la nostra vida.
El consum mínim garantit
Els tres ponents van posar èmfasi en diferents aspectes del repte.
En Xavier Pallarès explicitava que per tenir garantit un consum mínim cal necessàriament tenir garantit prèviament l’accés al subministrament d’energia i, per tant, comencem per aquí (i que ho facin les companyies energètiques) i després, quan tothom tingui l’accés garantit parlem de quina és la quantitat d’energia per a usos bàsics.
En Manel Rivero posava de relleu la importància de no parar-se tant a pensar, quantificar, planificar, … i posar-se a actuar per fer que les factures de les famílies vulnerables siguin el més reduïdes possibles, i que hi ha marge de maniobra per fer-ho només actuant sobre els paràmetres de contractació dels subministraments bàsics.
Finalment, en Lluís Torrens ampliava el focus i posava sobre la taula -amb dades- la dificultat d’apoderament de les persones en situació vulnerable. I plantejava com una Renda Bàsica de Ciutadania permetria a tothom tenir els mínims vitals garantits i, per tant, recuperar la capacitat de formar-se i apoderar-se per gestionar millor el seu cost energètic.
Reflexió: com s’hauria de garantir el dret a l’ús bàsic d’energia
Com va passar habitualment en totes les taules del Congrés, va faltar temps per debatre, reflexionar i extraure conclusions de les intervencions dels ponents. És per això que des del banc d’energia aprofitem el nostre blog per fer-ho.
Del conjunt d’intervencions, sembla clar que disposar d’una Renda Bàsica de Ciutadania canviaria absolutament la perspectiva i l’enfoc al problema. A més a més de la sortida del pou psicològic de les persones en situació de risc d’exclusió social, garantiria l’accés a l’energia i també un determinat ús. Això aportaria múltiples beneficis, entre els quals la reducció dràstica de la pobresa energètica (i la pobresa en general).
Un cop garantit l’accés i un cert ús, per poder garantir el dret a un ús digne de l’energia caldria apoderar a les famílies en la factura energètica i, no només això, sinó també en la millora de la gestió de l’energia a la llar. Les ajudes per millores d’eficiència energètica a la llar també ajudarien a reduir la factura energètica i, per tant, a incrementar la seva autonomia econòmica.
Probablement en aquesta situació només caldria un sistema de costos energètics just que entengui l’energia com un dret fonamental i bàsic per acabar de construir una veritable solució a la pobresa energètica, sense necessitat de bo social o ajudes assistencials.
Des del banc d’energia aquest plantejament global ens sembla molt interessant i ens comprometem a treballar en aquesta direcció conjuntament amb tots els actors que el comparteixin.