Amb la salut no es juga #DiaMundialSalut
La salut de les persones depèn de moltes coses: factors biològics (genètics), estils de vida, el medi ambient, la situació econòmica i social i l’accés a atenció sanitària, educació, habitatge i serveis bàsics de subministrament d’aigua i energia.
L’estat de salut té impacte en el nivell de vida, en l’entorn laboral o escolar i en la família. A més, els problemes de salut i els seus condicionants afavoreixen l’aparició de pobresa, alhora que la mateixa pobresa pot comportar la presència de trastorns de salut.
La relació entre salut i pobresa és ben coneguda, i és un cercle que pot arribar a ser difícil de trencar. Unes condicions socioeconòmiques desfavorables (problemàtica d’atur, per exemple) acaben tenint repercussions sobre la salut de les persones i poden tenir conseqüències greus perquè dificulten l’accés a necessitats bàsiques: alimentació saludable i equilibrada, compra de medicaments, habitatge en condicions, … En aquesta situació, les persones són més vulnerables a malalties o es fa més difícil la seva recuperació.
Les persones amb baix nivell de renda consumeixen menys i viuen de forma més austera. Sovint viuen en habitatges que requereixen reformes i millora de l’eficiència energètica, i en molts casos no disposen de sistemes de calefacció.
Estudis (i el sentit comú) relacionen la pobresa energètica i els impactes sobre la salut mental (ansietat, aïllament social, baixa autoestima) i sobre la salut física. Aquests últims afecten principalment les persones més vulnerables: infants, gent gran i persones amb malalties cròniques. El fred i la humitat poden comportar problemes cardiovasculars i respiratoris. Però també mancances d’il·luminació, d’higiene, o de cocció d’aliments tenen associades problemes de salut.
Com diuen a Save the Children, la salut es posa a prova quan els nens viuen en un entorn que compromet el seu desenvolupament físic, mental, espiritual i social. Aquest és el cas de la problemàtica de pobresa energètica.
Malgrat que encara no hi ha un consens sobre com valorar la pobresa energètica a Catalunya i Espanya, estudis recents parteixen de considerar que una llar està en situació de pobresa energètica quan:
- és incapaç de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques (especialment de calefacció a l’hivern -18ºC-); i/o
- quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge.
El concepte de vulnerabilitat energètica és més ampli i inclou aquells casos que no estan en pobresa energètica però estan en procés d’empitjorar les seves possibilitats per cobrir de forma raonable, autònoma i contínua les seves necessitats bàsiques (alimentació, salut, vivenda,…), fent que les restriccions en consums bàsics d’aigua i energia o la impossibilitat de pagar-los puguin esdevenir una realitat propera.
No poder garantir unes necessitats energètiques bàsiques té impactes sobre la igualtat d’oportunitats no només en salut sinó també en educació, treball, estudis, relacions personals, …
“des del banc d’energia volem convidar-vos a contribuir junts a millorar les condicions de salut de tothom en general, treballant pel medi ambient i la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i en particular d’aquelles persones que estan en situació de vulnerabilitat energètica. I us proposem sumar-vos a un esquema de solidaritat que té per lema #EstalviarPerCompartir“