Pobresa energètica

Què s’entén per pobresa energètica? Una definició que no és estàtica

Els estudis recents que s’han fet a Catalunya i Espanya parteixen de considerar que una llar està en situació de pobresa energètica quan:

• és incapaç de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques (especialment de calefacció a l’hivern -18ºC-); i/o
• quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge.

Amb tot a casa nostra encara no hi ha un consens sobre com valorar la pobresa energètica. De fet, s’observa com països amb definicions estàtiques associades a nivells d’ingressos les estan revisant.

Una mirada més àmplia…

La primera definició de pobresa energètica va sortir de la Tesi doctoral de Brenda Boardman, elaborada durant la dècada de 1980 a 1990 i publicada l’any 1991 (Fuel Poverty: from cold homes to affordable warmth). Malgrat la tesi considerava tots els serveis energètics (no només calefacció), la problemàtica de pobresa energètica inicialment es va associar a la dificultat o incapacitat de mantenir una llar amb unes condicions adequades de temperatura a l’hivern.

La Tesi de Brenda Boardman proposava caracteritzar les situacions de pobresa energètica a partir d’un criteri semblant al dels estudis que existien sobre problemàtica d’alimentació, en els quals es considerava excessiu un cost relatiu a la renda disponible que fos de més del doble de la mitjana de la població. Per tant, va fer la proposta d’adoptar aquest criteri en relació al cost d’energia. Els seu estudi va definir, en aquella època i a Anglaterra, un cost energètic promig de l’ordre d’un 5% de la renda disponible i, en conseqüència, va calcular un valor llindar de pobresa energètica del 10% de la renda disponible que una llar dedica al cost energètic.

L’aplicació posterior d’aquesta tesi per diagnosticar la problemàtica de pobresa energètica a Anglaterra va centrar-se en adoptar el valor del 10% calculat durant els anys 80 del segle XX, prescindint del concepte inicial del doble de la despesa promig en energia.

I tot semblava que anés bé perquè els casos de pobresa energètica anaven baixant a Anglaterra, fins que a partir del 2005 aquest indicador de pobresa energètica va començar a pujar, fruit de l’increment dels preus d’energia, donada la relació directa de la definició amb el cost de l’energia.

Definició actual de pobresa energètica

Actualment a Anglaterra ja consideren que la definició associada al 10% dels ingressos no representa adequadament aquest problema i plantegen definir que una llar està en pobresa energètica quan:

• el conjunt dels seus membres tenen ingressos per sota el llindar de pobresa (incloent el cas que fer front a les seves factures d’energia suposés empènyer la llar per sota el llindar de la pobresa); i
• les característiques de l’habitatge són tals que impliquen un cost energètic superior a la mitjana.

Per mesurar-lo s’utilitza l’indicador Baixos Ingressos Alt Cost (LIHC, Low Income High Costs), que permet visualitzar no tan sols quantes llars estan en pobresa energètica sinó també en quin grau de gravetat els afecta.

A Catalunya, la nova llei de mesures urgents per l’emergència en habitatge i pobresa energètica utilitza el concepte de risc d’exclusió residencial, associat a ingressos econòmics amb una valoració dels serveis socials locals, per definir els casos amb dret a ajuts per pobresa energètica.

Qui pot estar en situació vulnerable per pobresa energètica?

El concepte de vulnerabilitat energètica és més ampli i inclou aquells casos que no estan en pobresa energètica però estan en procés d’empitjorar les seves possibilitats per cobrir de forma raonable, autònoma i contínua les seves necessitats bàsiques (alimentació, salut, habitatge,…), fent que les restriccions en consums bàsics d’aigua i energia o la impossibilitat de pagar-los puguin esdevenir una realitat propera.

Quins factors influeixen en la pobresa energètica?

Bàsicament hi ha tres factors principals que hi influeixen:

• Els ingressos dels membres d’una llar
• L’eficiència energètica de l’habitatge
• Els preus de l’energia

Però també hi ha factors de coneixement per a la gestió eficient de l’energia a la llar: una formació que ningú ens proporciona però que és molt important per adaptar la realitat energètica de l’habitatge a la millor gestió possible.

La missió del banc d’energia és fonamentalment ajudar a millorar l’eficiència energètica de les llars en situació de vulnerabilitat energètica, juntament amb facilitar aquest coneixement energètic bàsic per a un ús eficient de l’energia a nivell domèstic.

Quins són els efectes d’estar en pobresa energètica?

No disposar de recursos suficients per garantir una despesa energètica bàsica a la llar té efectes múltiples sobre la salut, el benestar i les oportunitats d’igualtat social.

Les conseqüències de salut relacionades amb el fred estan ben estudiades. De fet, existeix un vincle entre pobresa energètica i hipotèrmies (les hipotèrmies no són de detecció immediata perquè els termòmetres clínics estan pensats per a estats febrils). També existeix una correlació indirecta o a llarg termini amb artitis o reumatisme, asma d’hivern, desordre mental (depressió, ansietat, …).

Una part dels efectes de la pobresa energètica es poden observar a partir de les dades de la Taxa de Mortalitat Addicional d’Hivern (TMAH). Hi ha un cert consens a l’OMS en considerar que un 30% de la TMAH global pot estar associada a pobresa energètica.

No poder garantir unes necessitats energètiques bàsiques té impactes sobre la igualtat d’oportunitats no només en salut sinó també en educació, treball, relacions personals, …

Quines són les possibles formes de combatre la pobresa energètica?

Fer front a la pobresa energètica implica mitigar els tres factors principals que la causen, és a dir: els ingressos de la llar, el preu de l’energia i l’eficiència energètica de l’habitatge.

A. Els ingressos d’una llar en pobresa energètica sovint estan condicionats a prestacions mínimes o a treball precari. Millorar aquesta situació correspon a polítiques actives d’inserció laboral o inclús a polítiques de revisió del sistema de prestacions per encarar-les cap al que s’anomena renda mínima de ciutadania.

B. El preu de l’energia depèn de la política i la regulació energètica de l’Estat, actualment molt allunyada de la problemàtica social de l’energia (vegis per exemple Oligopoly: el juego de la energía, i Oligopoly off).

Seria raonable repensar tots els termes de la factura energètica per fer-la més redistributiva:

• Les llars en situació vulnerable han de contribuir als costos fixos del sistema igual que una llar que no ho està malgrat el pobre nivell de servei energètic que poden gaudir?
• Les llars en situació vulnerable (que sovint reben ajuts de l’administració local) han de pagar els càrrecs i impostos de la factura energètica que cobra l’administració de l’Estat?

Les coses unificades igual per tothom són fàcils de gestionar però no tenen en compte cap criteri de justícia social. Caldria incorporar la vessant social de l’energia dins del model energètic.

C. L’eficiència energètica d’un edifici o d’un habitatge és una oportunitat d’acció directa, que a més a més té la doble missió de reduir consums i costos energètics i, alhora, reduir emissions d’efecte hivernacle per mitigar l’anomenat Canvi Climàtic. Aquest és l’objectiu principal del banc d’energia.

Per millorar l’eficiència energètica es pot actuar substituint aparells (llums, neveres, calderes,…) per d’altres de més eficients, es pot millorar l’aïllament tèrmic i es pot introduir la producció pròpia d’una part d’energia (tèrmica o elèctrica) a través d’energies renovables.

Però sobretot el que es pot fer, ja de manera immediata és formar i acompanyar les famílies en una gestió eficient de l’energia a partir de la realitat existent. Aquest és un exercici que habitualment ningú ha ensenyat mai i que és molt important: es tracta d’aprendre a minimitzar l’ús d’energia a través de la comprensió de com utilitzar de la millor manera possible els sistemes existents (o els nous, si es canvien).

La situació d’urgència: evita els talls de subministraments bàsics!

La Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, que afecta l’àmbit de consum en general, estableix la protecció de persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica davant dels talls de subministraments que puguin acordar les companyies subministradores per manca de pagament.

Estableix que les empreses distribuïdores d’aigua, gas i electricitat no podran interrompre els subministraments per motiu d’impagament d’aquelles persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica.