De pobresa a injustícia energètica

Per: Judith Seubas (Associació Banc d’Energia)

Quan tens fred estant a casa i et planteges si pots o no encendre la calefacció, quan pateixes perquè no saps si podràs pagar les properes factures de gas o electricitat, quan et costa arribar a final de mes perquè bona part del sou es destina a cobrir aquestes factures… és que estàs patint una situació d’injustícia, de vulnerabilitat o pobresa energètica. Si, a més a més, malgrat ser a Europa, vius en l’estat que ha experimentat l’augment més elevat dels preus de l’energia en els darrers anys, on el mercat elèctric és més especulatiu i, a més, depens d’una administració que té dificultats per generar mecanismes d’ajut social eficaços -menys del 50% de les llars amb pobresa energètica compleixen els criteris d’accés al bo social-, la situació es complica i la injustícia augmenta.

Em direu que això no li passa a massa gent. Doncs bé, els estudis indiquen que entre un 15% i un 29% de la població té problemes per mantenir la llar a una temperatura confortable o per pagar les factures regularment; o bé que aquestes li generen una despesa exagerada respecte als seus ingressos. Aquestes són unes xifres gens menyspreables si les comparem amb altres indicadors de vulnerabilitat social.

Em direu que la pobresa és un problema vell, però injust. No cal ser una experta per deduir que probablement tota pobresa inclou l’energètica, però no al revés. Així i tot, hi ha una relació directa. Ja ens podem imaginar que quan es pateix una situació de precarietat econòmica (dificultat d’accés al mercat laboral, sou baix, impossibilitat d’accedir a un habitatge en condicions, etc.) probablement hi ha també dificultats per mantenir un accés o un bon ús dels subministres bàsics i, per tant, hi ha risc de patir vulnerabilitat energètica. És a dir, sempre “plou sobre mullat”: quan passes massa fred o massa calor acabes per posar-te malalt, la teva salut empitjora i en pateixes les conseqüències. Els darrers estudis indiquen que habitar en una llar sotmesa a condicions associades a la vulnerabilitat energètica té conseqüències sobre la salut física i mental i, per tant, sobre el benestar i les oportunitats de millora de les persones.

Em direu que això té a veure amb l’especulació del mercat de l’habitatge, en el fet que els immobles no estan ben aïllats. Certament cal millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges, però sobretot cal assegurar l’accés de les famílies més vulnerables a habitatges socials de màxima eficiència energètica.

Em direu que és que la gent no s’aclareix amb la factura, però és que realment és complicat desxifrar-la. Darrerament sembla que calgui una tesi doctoral per entendre els preus, impostos, peatges, etc. que apareixen a les factures. En realitat, cal coneixement, però sobretot cal informació i transparència en les qüestions energètiques que determinen els preus de l’energia; perquè aquests factors afecten directament a la vulnerabilitat energètica de les persones.

En el fons, és una qüestió de drets. Per acabar amb la injustícia energètica haurem de garantir drets, perquè la vulnerabilitat es pateix de forma combinada amb dificultats d’accés a l’habitatge i accés a altres serveis i subministraments bàsics com llum, gas, aigua corrent, telefonia o connexió a la xarxa. Per això, cal assegurar i consolidar aquest dret a uns subministraments bàsics i, sobretot, cal assegurar -perquè també és un dret- l’accés a la informació i al coneixement per fer-ne un bon ús amb estalvi i eficiència. Perquè ens hi juguem el futur ambiental. Només una ciutadania apoderada pot utilitzar el coneixement per tenir un major criteri a l’hora de reclamar canvis i revisar els conceptes incorporats a les factures, els impostos aplicats o els preus que determinen la generació, distribució i comercialització de l’energia. Cal protegir els drets energètics del la població i això va lligat intrínsecament a una transformació en profunditat del sistema energètic amb criteris de sostenibilitat ambiental i justícia energètica i social.

* Pobreza energética en España 2018. Hacia un sistema de indicadores y una estrategia de actuación estatal.