David Maruny: “Al camp energètic faltava incorporar-hi el vector social” – Ara

Font: Diari Ara

Entrevista sobre el banc d’energia en el marc de les jornades-taller “Pobresa energètica: una mirada nova” organitzades per TarpunaCoop amb el suport de l’Obra Social ‘La Caixa’ i la Diputació de Barcelona.

La periodista Mireia Esteve, del diari Ara, entrevista a David Maruny, President de l’Associació Banc d’Energia el dia que es presentaven els resultats de l’experiència recorreguda fins el moment davant dels assistents a la jornada inaugural.

Format en el camp de l’enginyeria, David Maruny ha anat enfocant la seva activitat cap a l’estalvi d’energia i la lluita contra la pobresa energètica

L’interès que David Maruny posa en l’aspecte social ha cristal·litzat en el banc d’energia, una entitat amb 58 socis i col·laboradors que hi aporten una quota de compromís anual i, a més, també intenten compartir l’estalvi. De moment, ja ha posat en marxa dos plans pilot des de l’abril del 2015 a Premià de Dalt i a Sabadell, que uneixen l’estalvi energètic amb l’acompanyament social de famílies en situació de vulnerabilitat. Fa uns dies va parlar d’aquest projecte en una jornada al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa sobre La pobresa energètica i global.

Què és el Banc d’Energia?

És un banc de recursos com, per exemple, el Banc dels Aliments, el Banc de Temps o el Banc de Sang. Bancs solidaris de redistribució. És una iniciativa que neix com una idea d’innovació social de la cooperativa Tarpuna, que en els seus àmbits d’actuació fa projectes d’estalvi energètic compartits amb organitzacions. El 2012 van sortir els primers informes de pobresa energètica tant a Espanya com a Catalunya i vam pensar que si som capaços de compartir estalvis, podríem col·laborar entre tots i que una part fos per combatre la pobresa energètica. Després vam voler-ho compartir amb les àrees de Medi Ambient de la Diputació i la Generalitat i els va semblar molt bona idea, però el suport de l’administració és dilatat en el temps. Un cop vam estructurar la idea, vam decidir que s’havia de fer una prova pilot: a Premià de Dalt i a Sabadell. Ara n’hem de verificar els punts forts i els punts febles per anar veient com es pot traslladar a altres punts del territori.

Com funciona el Banc d’Energia?

Hi ha dos vessants. D’una banda, l’estalvi que solidàriament es fa es redistribueix per a l’acció social, i de l’altra, es fa un acompanyament de les persones o les famílies vulnerables. Ni una cosa ni l’altra són noves per separat, però juntes sí. En l’acompanyament es tracta d’anar a casa de les famílies i analitzar energèticament l’habitatge, d’una manera conjunta, i ajudar-los amb el que sigui: revisar les factures, posar una mica d’ordre i conscienciació i, sobretot, detectar no només si poden estalviar, sinó en quines condicions poden viure.

Què el fa especial?

L’objectiu no és només anar a dir-los què han de fer i ajudar-los a fer-ho, sinó que la voluntat del banc d’energia és, en funció dels recursos, invertir en millores més específiques, és a dir, coses que vas detectant i que potser ja no són 100 euros d’inversió en canvis per habitatge, sinó que es tracta de 1.000 o 2.000 euros. Per exemple, si un sostre no està ben aïllat i a aquella família li poses calefacció, gastaran el triple. Per tant, volem actuar sobre la millora en l’habitatge perquè això implica una rebaixa considerable del que has de pagar. O una millora del confort. També tenim una necessitat real de desenvolupar l’autoconsum i les energies renovables a escala local i familiar, prioritzant aquestes famílies.

I aquest acompanyament, no el fan els ajuntaments de cada municipi? Us complementeu?

És un dels punts en què ens convindria reflexionar després de la prova pilot. Quan vam començar només s’incidia en el pagament de les factures en els casos d’emergència social, però no s’anava més enllà. Ara en molts llocs això ja s’hi ha anat incorporant. De fet, la Diputació està engegant un programa de suport als ajuntaments que té el mateix component que l’acció social del banc d’energia. Per tant, això pot posar en dubte el sentit de tot plegat.

Parles de tancar el cercle.

Sí. Per què fem estalvi energètic? Només pel tema econòmic? En el camp energètic és claríssim el vector ambiental i el vector econòmic, i faltava incorporar-hi, clarament, el vector social. Doncs per això volem tancar el cercle. I això genera una oportunitat de sinergies brutal, la imaginació es dispara i hi ha moltes coses que es poden fer.

Com us afecta l’emergència energètica actual?

Hem actuat molt amb famílies que estan en emergència, tot i que això no hauria de ser central en l’esquema del banc d’energia, que és una eina per prevenir, no és una eina immediata per resoldre tots els casos de pobresa energètica del municipi demà passat. L’objectiu és iniciar una roda per actuar preventivament, a llarg termini.

Quines estratègies calen per solucionar aquest tema? ¿L’administració s’hauria d’implicar més en la solució de la pobresa energètica?

En l’últim congrés de pobresa energètica es va parlar de les possibles estratègies. La conclusió que vaig treure de la taula és que realment la renda garantida de ciutadania hauria de ser bona part de la solució, però ha d’anar acompanyada necessàriament del dret d’accés i d’un acompanyament, perquè com més bé gestionis la teva energia, més recursos tindràs per a altres necessitats. En relació al banc d’energia, una de les principals dificultats ha sigut com incorporar l’administració supramunicipal a aquest esquema, perquè no hi ha hagut concreció efectiva i això limita bastant. Demanem que garanteixin un suport específic per als acompanyaments que estem fent, que no són milions, per tal d’anar coneixent el projecte i anar-nos-el fent nostre.